CATALÀ

 EL CAVALL DE TRES POTES

Hi havia una vegada en un poble un cavall de tres potes que desitjava amb molta il•lusió tenir-ne quatre, fins que un dia es va despertar i el seu desig se li va fer realitat.

La seva nova pota era una vareta màgica.
Estava tan emocionat que va decidir estrenar-la fent un viatge allà on el portès el destí.
Caminant, caminant va arribar a una ciutat molt extranya. Quan va trepitjar el terra tot es va començar a trencar i s'estav ensorrant tota la ciutat.
Era un ciutat amb el terra de vidre!!
I aquest vidre no va poder suportar la força de la vareta màgica.
El cavall ja no volia tenir la seva quarta pota, ho va dir tant fort i amb tantes ganes que la pota li va desparèixer i la ciutat es va reconstruir sola.
El cavall ja no podia estar més feliç i d sobte va comprendre que som com som.
Conte contat ja s'ha acabat.  


      FAULA XINESA

A La Xina antiga hi havia un príncepque havia de ser coronat emperador, però abans s'havia de casar, però no hi havia cap noia que li agradés especialment.
Va decidir fer un concurs amb les noies de la ciutat. Ho va anunciar al dia següent. Una noia d'allí, quan se'n va assabentar va devidir anar-hi tans sols per estar un moment amb el príncep. Va arribar el dia i mo!tes noies van assistir-hi. El desafiament proposat pel príncep era portar la flor més bonica al cap de sis mesos a partir de una llavor que aquest els hi va donar. Qui ho aconseguís seria la seva muller i la emperatriu.
Aquella noia no sabia res de jardineria, i al cap de tres mesos no havia brotat res i quest estava preocupada, però tot i així s'esforaça.
Al cap dels 6 no havia brotat res de res pero va decidir tornar al palau el dia indicat sol per estar amb el príncep una última vegada. Quan va arribar totes les altres tenien unes flors molt boniques, i ella en canvi un test buit. El príncep va mirar a cada una de les pretendents amb molta atenció. Després de mirar-les totes va anunciar el resultat. Va dir que la jove del test buit seria la seva futura muller, seguidament va raonar la seva elecció. Va dir que totes les llavors que va donar per conrear eren estèrils, i de cap d'elles en podria sortir cap flor.
Va ser per això que la va escollir, per la seva sinceritat.



Sara Mir Ribas
Ester Castells Sisó
Sergi Orejudo
Albert Gomis

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada